Junta de Confraries de Setmana Santa de Girona
ÍndexBenvingudaLa JuntaLa nostra seuNoticiesButlletíConfrariesGaleria d'imatgesAgendaDocumentacióVia CrucisEnllaçosMultimèdia
 

Congregació de la Mare de Deu dels Dolors

IL·LUSTRE I VENERADA CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE GIRONA


 


Fundació de la Congregació i creació de la Capella dels Dolors


 


La Congregació dels Dolors de Girona fou fundada i erigida canònicament el 22 de juny de 1687, a petició del Provincial de l'Orde dels Servites Amadeu Valls, i acceptada pel Bisbe de Girona Miquel Pontich. El 1699 es permet a les dones prendre l'hàbit de la congregació, però separades dels homes amb les seves juntes i els seus llibres, i combregant per separat dels homes. Inicialment el lloc de culte fou la capella de l'Hospital Nou de Santa Caterina, però per motius diversos va passar a l'oratori de la Schola Christi, a l'església de Sant Felip Neri i l'església del convent de Sant Josep.


El 1703 la Sra Peronella Masdeu donà a la Congregació uns terrenys al costat del Convent de la Mercè a condició de construir-hi una capella i dedicar-la al culte de la Mare de Déu dels Dolors, quedant nul·la la donació si no es respectava. La primera pedra es va posar el 19 d'abril de 1732, l'església es va beneïr el 4 d'abril de 1743 i l'endemà s'hi celebra la primera missa i s'hi trasllada tot el culte de la Congregació.


 


Breu història de la Capella dels Dolors


 


L'any 1788 es va haver de refer tota la teulada. Durant la guerra del francès la capella va quedar molt deteriorada i el 1818 l'artista olotí Joan Carles Panyó la va redecorar. La Sra. Josefa Perramon i Comas va donar la imatge de la Verge. El segle XIX la capella va ser un dels centres de culte més importants de la ciutat, amb tres altars a tres Mares de Déu (Dolors, Mercè i Loreto), sent el culte als Dolors el principal dins la capella. No afectà a la capella la desamortització del segle XIX. L'any 1912 un incendi afectà l'església i només es van salvar els sis quadres de les parets i el cambril d'en Panyó. Va ser reconstruïda però el 1936 foren novament cremades les imatges i tota la resta força malmès, salvant-se novament els quadres. Durant la guerra fou dedicada a magatzem, cosa que la va salvar del saqueig. L'any 1941 es va tornar a obrir al culte. La Pietat del cambril és una donació d'un devot, datat l'any 1945. L’any 1988 es van fer obres de consolidació del creuer, que amenaçava esfondrar-se, i actualment acull altres confraries, la Junta de Confraries i els passos de la Setmana Santa gironina.


 


Organigrama de la  Congregació


 


Sempre sota el control del corrector, els càrrecs, anuals, eren: Prior, discret eclesiàstic, discret secular, Mestre de novicis, Secretari i Receptor. Càrrecs menors: Sagristà, sota sagristà, porters, infermers i consultors eclesiàstics i seculars. La part femenina s'organitzava a part de la masculina.


Per accedir a ser confrare s'havia de passar un any de noviciat i després se'ls donava l'hàbit. A partir de 1941 les noves necessitats porten formes de gestió més pràctiques.


 


Els exercicis i festes de la Congregació


 


Es feien exercicis espirituals cada divendres i es celebraven les festes de la Verge: Divendres de Dolors i Festa de la Mare de Déu dels Dolors. També se celebrava Sant Felip Benici, Fundador. A partir de 1744 s'afegirà el res del Septenari (la Corona) els 7 dies de la setmana. També era període preparatori de la festa dels Dolors els 7 dies compresos entre el divendres de Passió i la immediata anterior. També se celebrava el dia de difunts el tercer divendres de novembre.


 


El 1725 s'arriba a un acord amb els obrers de la Col•legiata de Sant Feliu per anar a la processó cada any. Serà la festa més popular i amb més assistència.


 


A partir de llavors la congregació farà els seus exercicis a part, assistint després en comitiva a la processó vestits amb túnica negra, guants i sabates negres i amb les atxes o improperis. Darrera anava la imatge de la Verge degudament ornamentada i un cor cantant el Stabat Mater.


 


Hi havia altres processons que avui ja no se celebren.


 


Objectes de culte


 


Per totes aquestes celebracions i exercicis espirituals eren necessaris ornaments i objectes de culte que reclamava la litúrgia aleshores i que van ser adquirides per la congregació o bé obtingudes per donació, i que s'utilitzaven amb tota la seva magnificència per a les celebracions. També es té noticia d’una imatge de la Verge que serà portada als malalts pels infermers de la Congregació i als vells per l’andador. Hi havia un altar dedicat a Sant Felip Benici i un altre a Santa Juliana Falconeri, i un tron a la Mare de Déu a la zona del cambril.


 


Es té noticia que els sis grans quadres dels Dolors de la Verge fòren realitzats entre els anys 1750 i 1803. L’any 2012 es va donar per acabada la seva restauració i avui es poden admirar en tota la seva bellesa.


 


ACTES DE LA CONGREGACIO DE LA MARE DE DEU DELS DOLORS DE GIRONA


 


Celebra la Festa de la Mare de Déu dels Dolors cada any el 15 de setembre. A les 20,00 Missa solemne.


 


Cada any, Quinari a la Mare de Déu, de dilluns a divendres de la Setmana de Passió, que acaba amb la celebració del Divendres de Dolors. Missa cada dia a les 20,00 h, i mitja hora abans de la Missa, res de la Corona a la Mare de Déu.


 


El Divendres de Dolors, celebració solemne de la festivitat amb Missa a les 12.00 i a les 20,00, i res de la corona mitja hora abans.


 


Participa en la Processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant


 


Cada divendres de l'any, llevat dels festius i vigílies de festa, així com els mesos de juliol i agost, Missa a l'església a les 19,30 h. A més, el primer divendres de mes, després de la Santa Missa, exposició i adoració del Santíssim.


 


Participa cada any a la Trobada de Confraries i/o Congregacions de la Mare de Déu de Dolors de Catalunya, que té lloc el primer diumenge de quaresma a algun poble o ciutat que tingui Confraria i/o Congregació de la Mare de Déu dels Dolors.


 


Participa en la elaboració d'una catifa de flors, per a la processó de Corpus de Girona.


 


Col·labora cada any en la Expo-Santa que organitza la Junta de Confraries de Girona, així com en altres actes de la Setmana Santa organitzats per la mateixa Junta de Confraries.


 


Participa en la Exposició de Flors "Girona temps de Flors", restant ornamentada i oberta l'església tots els dies que dura l’esventada exposició.


 


Col·labora amb Càritas, havent estat durant un temps l'església dels Dolors seu de la delegació de Càritas del barri vell. I encara que actualment aquesta delegació s'ha traslladat a una nova seu, la confraria continua col·laborant amb voluntaris.


 


Cada any participa amb voluntaris a la Marató de tv3


 


Cada 6 de gener, amb altres confraries, col·labora amb la visita del Reis Mags a la Residencia d’Avis Maria Gay de Girona.


 


Organitza al llarg de l'any alguns concerts. Ja són tradicionals el Concert de Nadal, i el Concert de Setmana Santa, en col·laboració amb altres entitats.


 


Si s'escau, col·laboració puntual amb entitats de la ciutat de Girona per a la organització d'altres actes d'interès general.


 


Com totes les confraries, té els seus representants com a membres de ple dret, a la Junta de Confraries de Girona, i aquesta, te la seu a la mateixa Església dels Dolors.


 


Finalment tenir cura i mantenir l’església sempre en ordre per poder tenir culte i tanmateix se visitada. Per això en aquest últims anys l’esforç de la confraria encapçalada pel president i la seva junta ha procurat el pintar-la, fer la instal·lació elèctrica nova i especialment la restauració dels sis quadres dels Dolors de la Mare de Deu, que per fi, san pogut veure tots restaurats el setembre del any 2012.


Quedant completada l’obra, el fet de formar part del Misteri dels Set Dolors de la Mare de Déu, juntament amb l`escultura de La Pietat ubicada a l`altar major de l`església dels Dolors de Girona. 


   Web: congregaciodolorsgirona.org
   Email: info@congregaciodolorsgirona.org

(C) Junta de Confraries de Girona

Email: info@juntaconfrariesdegirona.cat