Si entenem, per tradició, que
“La Quaresma” és el temps litúrgic que comença
amb el dimecres de cendra i s’allarga fins la
data anterior al diumenge de Resurrecció (temps
que representa un rigorós període de meditació i
penitència) haurem fet la reflexió que, per tots
els qui ens sentim cristians, representa una
veritable teràpia, amb la finalitat de reconduir
la nostra vida, com a mínim, als elementals
fonaments de les nostres creences, apreses com
no, dels nostres avantpassats. Com apunt de
record és vàlid considerar el ritual del
“Viacrucis” com una lliçó que ens situa en el
context sublim de la nostra fe amb Crist.
Per
això, la Junta de Confraries de Girona, vol que
aquesta piadosa tradició continuí viva en
l’esperit cristià de la comunitat gironina i,
com ja és tradició des de fa alguns anys, és el
motiu per el qual l’organitzi i la posi en
pràctica, sota la deguda autorització del òrgans
eclesiàstics corresponents.
La ciutat de Girona té un marc superb per resar
el Viacrucis. Aquest marc es troba situat en el
zigzaguejant vessant nord-est de la galtera de
“Torre Gironella”, que va voltejant tot el camí,
entre feixes de conreus tradicionals, juntament
a l’esplanada d’oliveres que magnifiquen el
paisatge, gaudint a la vegada, d’una panoràmica
meravellosa de tot el que representa la Vall de
Sant Daniel. A més a més, podem contemplar les
històriques xemeneies que ressorgeixen al marge
d’una feixa, corresponents als respiradors d’una
antiga mina d’aigua construïda al segle XV,
portadora d’aquest enriquidor element, que neix
de la muntanya i que es destinava per l’ús dels
dominics del Convent de Sant Domènec.
Amb aquesta bonica contemplació s’arriba fins al
cim de l’ermita anomenada “Calvari”, nom com si
fos “El Golgota” dels gironins devots a tot el
que representa la Setmana Santa; que no és res
més que el final d’un trajecte, després d’haver
resat a les catorze estacions o capelletes que
configuren el recorregut i que donen el més pur
significat de la vivència de la Passió.
les esmentades capelletes són construccions de
dos metres d’alt per un d’ample, amb coberta de
pedra. A l’interior, amb rajols de ceràmica de
la Bisbal, hi ha representades les escenes que
configuren el quadre il•lustratiu de cada un
dels moments que contemplen el record de tota la
seva funció mística pertinent. Els rajols estan
protegits per reixes de ferro. A L’any 1942,
aquestes capelletes varen ésser reconstruïdes i
hi apareixen els noms dels Sr. Joan Geli, com a
promotor i del Sr. Pere Omedes, que és qui
s’encarrega de cedir el material per portar a
terme totes aquestes indicades tasques de
reconstrucció, sense oblidar un grup de gironins,
que a través d’unes estampes que es varen
editar, serviren també per obtenir una
recaptació econòmica complementària d’ajuda.
Per
altre part, la construcció de la capella del
“Calvari” pot datar-se, més o menys, cap a l’any
1878. Sembla que qui anar cuidant de la seva
construcció fou Miquel Adroher Lluch, cuiner del
Seminari per aquell mateix període, i pioner de
la tradició religiosa de donar culte a
l’esmentada capella. En aquest context, gràcies
a les ajudes econòmiques de diverses persones,
la devoció i tradició que passa de pares a fills,
s’aconsegueix que encara avui dia estigui
present entre nosaltres el testimoni de tota la
seva historia viva, recordant moments no massa
agradables, ja que durant la guerra civil va
ésser cremada i saquejada, però gràcies a
aquesta devoció, el 19 de febrer de 1950 es va
poder tornar obrir al culte, segons consta en un
document de “Girona i els seus barris”, editat
per l’Ajuntament de la Ciutat; si bé també hi ha
documentació en la qual s’afirma que abans de la
data citada ja s’hi celebrava aquest acte, amb
la col•laboració del manaies ja instaurats, que
amb la seva presència donaven testimoni
d’acatament al Crist de la Catedral, que
presidia i acompanyava als fidels practicants.
Feta aquesta petita ressenya de tot el que
representa aquest magnífic paratge del calvari i
el seu marc històric, documentat per les dates
obtingudes d’arxius oficials i mitjans de
comunicació, a continuació fem una síntesis del
que realment comprèn la finalitat del “Viacrucis”.
Aquest vocable “Viacrucis” és una locució
llatina que, traduïda al nostre llenguatge, vol
dir “camí de la creu”. És una devoció cristiana
que consisteix en resseguir i donar forma tot
pregant i meditant davant de catorze creus,
estacions o capelletes, els episodis del
recorregut que féu Jesús amb la creu a coll, des
de la casa de Pilat al mont Gòlgota (punt que
coneixem tots amb el nom de “CALVARI” i que
deriva al llatí de l’arameu “Gólgota”, que
significa “calavera”).
És
costum que la seva pràctica es faci en grup,
fent la volta a l’interior d’una església davant
de les creus que s’hi troben; especialment pel
temps de quaresma i temps de passió. També es
pràctica en carrers i places en forma de
processó portant la imatge del Sant Crist.
Segons sembla, la seva devoció neix a la tardana
època medieval pel desig de reproduir a tot
arreu l’antiga pràctica dels peregrins que
visitaven Jerusalem i que seguien piadosament el
carrer tradicional (La Via Dolorosa), que va des
del pretori de Pilat al Calvari i al Sant
Sepulcre. La seva pràctica va ésser estesa a
tota l’església llatina, sobretot durant el
segle XV. També és bo fer menció que les catorze
estacions de què consta actualment, es fixen
d’acord amb el text evangèlic, al llarg del
segles XVI i XVII, ja que anteriorment eren de
vuit o deu com a màxim. Els propagadors de la
devoció varen ésser els pares franciscans,
sobretot a través d’un llibre publicat per
Leonardo da Portomauricio, anomenat “El
ViaCrucis explanat”, escrit l’any 1730 i traduït
a tots els idiomes.
Aquesta devoció va arrelar molt en els Països
Catalans i enlloc de realitzar-se dins les
esglésies, es desenvolupava en les afores de les
poblacions. Normalment, les estacions s’erigien
en un puig, que tradicionalment se’l coneixia
amb el nom de les “Tres Creus”, en substitució
de la paraula “calvari ”.
Girona també havia de donar testimoni d’aquesta
reconeguda devoció, tot i que la seva tradició
sembla ser que és una mica anterior a l’any
1907, si bé la data comentada és la primera de
la qual se’n té constància per la descripció de
d’historiador Josep Pla, que fa menció de l’acte
ens els diumenges de Quaresma.
Tota aquesta pinzellada comentada serveix per
considerar l‘estímul que suposa, per la Junta de
Confraries, ser la responsable, des de fa
bastants anys, d’organitzar i portar a terme
aquesta sana tradició cristiana perquè no
desaparegui i es pugui continuar gaudint,
principalment, tots els diumenges de Quaresma
d’un acte conjunt de tots aquells fidels que
estimen i agraeixen sentir-se realitzats en
l’assistència i meditació al text que comprèn el
referit VIACRUCIS.
Hem de fer menció que cada any es fa el
calendari que serveix de guia de celebracions de
l’acte, coincidint amb els diumenges de Quaresma,
així com també fer una menció especial
d’agraïment pel suport rebut del Bisbat i
l’Ajuntament de Girona, per tot el que fa
referència a la conservació i arranjament del
camí que dóna curs a tota la ruta de les
capelletes i de la pròpia església del Calvari.
Cal afegir que a càrrec del mateix Estament,
dóna suport al simpàtic recorregut del carrilet
“Gerio” que amb molt d’encert i sense cost
trasllada a totes les persones, que vulguin fer
ús del servei, per assistència a la funció de
reverenciat Viacrucis, amb sortida el Pont de
Pedra i arribada al peu de la primera capelleta
i, una vegada acabat, fa retorn pel mateix camí.
És així com Girona i la Junta de Confraries
porten a terme un esdeveniment religiós
encaminat, any rere any, a tenir unes dates per
profunditzar, segones les possibilitats de cada
persona, el sentit espiritual de la Quaresma com
a preparació de tot el que representa la Setmana
Santa.
Recull de la publicació del programa de Setmana
Santa 2007, de la Junta de Confraries, per Joan
Pujol i Eugeni Cabré i del Centre d’Estudis de
Setmana Santa.
|