Si entenem, per tradició, que “La Quaresma” és el temps litúrgic que comença amb el dimecres de cendra i s’allarga fins la data anterior al diumenge de Resurrecció (temps que representa un rigorós període de meditació i penitència) haurem fet la reflexió que, per tots els qui ens sentim cristians, representa una veritable teràpia, amb la finalitat de reconduir la nostra vida, com a mínim, als elementals fonaments de les nostres creences, apreses com no, dels nostres avantpassats. Com apunt de record és vàlid considerar el ritual del “Viacrucis” com una lliçó que ens situa en el context sublim de la nostra fe amb Crist.

Per això, la Junta de Confraries de Girona, vol que aquesta piadosa tradició continuí viva en l’esperit cristià de la comunitat gironina i, com ja és tradició des de fa alguns anys, és el motiu per el qual l’organitzi i la posi en pràctica, sota la deguda autorització del òrgans eclesiàstics corresponents.


La ciutat de Girona té un marc superb per resar el Viacrucis. Aquest marc es troba situat en el zigzaguejant vessant nord-est de la galtera de “Torre Gironella”, que va voltejant tot el camí, entre feixes de conreus tradicionals, juntament a l’esplanada d’oliveres que magnifiquen el paisatge, gaudint a la vegada, d’una panoràmica meravellosa de tot el que representa la Vall de Sant Daniel. A més a més, podem contemplar les històriques xemeneies que ressorgeixen al marge d’una feixa, corresponents als respiradors d’una antiga mina d’aigua construïda al segle XV, portadora d’aquest enriquidor element, que neix de la muntanya i que es destinava per l’ús dels dominics del Convent de Sant Domènec.


Amb aquesta bonica contemplació s’arriba fins al cim de l’ermita anomenada “Calvari”, nom com si fos “El Golgota” dels gironins devots a tot el que representa la Setmana Santa; que no és res més que el final d’un trajecte, després d’haver resat a les catorze estacions o capelletes que configuren el recorregut i que donen el més pur significat de la vivència de la Passió.


les esmentades capelletes són construccions de dos metres d’alt per un d’ample, amb coberta de pedra. A l’interior, amb rajols de ceràmica de la Bisbal, hi ha representades les escenes que configuren el quadre il•lustratiu de cada un dels moments que contemplen el record de tota la seva funció mística pertinent. Els rajols estan protegits per reixes de ferro. A L’any 1942, aquestes capelletes varen ésser reconstruïdes i hi apareixen els noms dels Sr. Joan Geli, com a promotor i del Sr. Pere Omedes, que és qui s’encarrega de cedir el material per portar a terme totes aquestes indicades tasques de reconstrucció, sense oblidar un grup de gironins, que a través d’unes estampes que es varen editar, serviren també per obtenir una recaptació econòmica complementària d’ajuda.


Per altre part, la construcció de la capella del “Calvari” pot datar-se, més o menys, cap a l’any 1878. Sembla que qui anar cuidant de la seva construcció fou Miquel Adroher Lluch, cuiner del Seminari per aquell mateix període, i pioner de la tradició religiosa de donar culte a l’esmentada capella. En aquest context, gràcies a les ajudes econòmiques de diverses persones, la devoció i tradició que passa de pares a fills, s’aconsegueix que encara avui dia estigui present entre nosaltres el testimoni de tota la seva historia viva, recordant moments no massa agradables, ja que durant la guerra civil va ésser cremada i saquejada, però gràcies a aquesta devoció, el 19 de febrer de 1950 es va poder tornar obrir al culte, segons consta en un document de “Girona i els seus barris”, editat per l’Ajuntament de la Ciutat; si bé també hi ha documentació en la qual s’afirma que abans de la data citada ja s’hi celebrava aquest acte, amb la col•laboració del manaies ja instaurats, que amb la seva presència donaven testimoni d’acatament al Crist de la Catedral, que presidia i acompanyava als fidels practicants.


Feta aquesta petita ressenya de tot el que representa aquest magnífic paratge del calvari i el seu marc històric, documentat per les dates obtingudes d’arxius oficials i mitjans de comunicació, a continuació fem una síntesis del que realment comprèn la finalitat del “Viacrucis”.


Aquest vocable “Viacrucis” és una locució llatina que, traduïda al nostre llenguatge, vol dir “camí de la creu”. És una devoció cristiana que consisteix en resseguir i donar forma tot pregant i meditant davant de catorze creus, estacions o capelletes, els episodis del recorregut que féu Jesús amb la creu a coll, des de la casa de Pilat al mont Gòlgota (punt que coneixem tots amb el nom de “CALVARI” i que deriva al llatí de l’arameu “Gólgota”, que significa “calavera”).


És costum que la seva pràctica es faci en grup, fent la volta a l’interior d’una església davant de les creus que s’hi troben; especialment pel temps de quaresma i temps de passió. També es pràctica en carrers i places en forma de processó portant la imatge del Sant Crist. Segons sembla, la seva devoció neix a la tardana època medieval pel desig de reproduir a tot arreu l’antiga pràctica dels peregrins que visitaven Jerusalem i que seguien piadosament el carrer tradicional (La Via Dolorosa), que va des del pretori de Pilat al Calvari i al Sant Sepulcre. La seva pràctica va ésser estesa a tota l’església llatina, sobretot durant el segle XV. També és bo fer menció que les catorze estacions de què consta actualment, es fixen d’acord amb el text evangèlic, al llarg del segles XVI i XVII, ja que anteriorment eren de vuit o deu com a màxim. Els propagadors de la devoció varen ésser els pares franciscans, sobretot a través d’un llibre publicat per Leonardo da Portomauricio, anomenat “El ViaCrucis explanat”, escrit l’any 1730 i traduït a tots els idiomes.


Aquesta devoció va arrelar molt en els Països Catalans i enlloc de realitzar-se dins les esglésies, es desenvolupava en les afores de les poblacions. Normalment, les estacions s’erigien en un puig, que tradicionalment se’l coneixia amb el nom de les “Tres Creus”, en substitució de la paraula “calvari ”.


Girona també havia de donar testimoni d’aquesta reconeguda devoció, tot i que la seva tradició sembla ser que és una mica anterior a l’any 1907, si bé la data comentada és la primera de la qual se’n té constància per la descripció de d’historiador Josep Pla, que fa menció de l’acte ens els diumenges de Quaresma.


Tota aquesta pinzellada comentada serveix per considerar l‘estímul que suposa, per la Junta de Confraries, ser la responsable, des de fa bastants anys, d’organitzar i portar a terme aquesta sana tradició cristiana perquè no desaparegui i es pugui continuar gaudint, principalment, tots els diumenges de Quaresma d’un acte conjunt de tots aquells fidels que estimen i agraeixen sentir-se realitzats en l’assistència i meditació al text que comprèn el referit VIACRUCIS.


Hem de fer menció que cada any es fa el calendari que serveix de guia de celebracions de l’acte, coincidint amb els diumenges de Quaresma, així com també fer una menció especial d’agraïment pel suport rebut del Bisbat i l’Ajuntament de Girona, per tot el que fa referència a la conservació i arranjament del camí que dóna curs a tota la ruta de les capelletes i de la pròpia església del Calvari. Cal afegir que a càrrec del mateix Estament, dóna suport al simpàtic recorregut del carrilet “Gerio” que amb molt d’encert i sense cost trasllada a totes les persones, que vulguin fer ús del servei, per assistència a la funció de reverenciat Viacrucis, amb sortida el Pont de Pedra i arribada al peu de la primera capelleta i, una vegada acabat, fa retorn pel mateix camí.

 
És així com Girona i la Junta de Confraries porten a terme un esdeveniment religiós encaminat, any rere any, a tenir unes dates per profunditzar, segones les possibilitats de cada persona, el sentit espiritual de la Quaresma com a preparació de tot el que representa la Setmana Santa.

Recull de la publicació del programa de Setmana Santa 2007, de la Junta de Confraries, per Joan Pujol i Eugeni Cabré i del Centre d’Estudis de Setmana Santa.