Arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist

Història de la Confraria

Un 5 de setembre de 1568, quan a la capella de Sant Miquel del claustre del monestir del Carme de Girona, es reuniren uns quants gironins, en nombre de vint‑i‑quatre, convocats per fra Gabriel Canyes, mestre en Sagrada Teologia i prior del Monestir, i decidiren erigir una confraria o germandat "per zel d’amor i devoció a la Preciosíssima Mort, Passió i Sang de Jesucrist Redemptor nostre, moguts segons les paraules de la Sagrada Escriptura a tenir entre vosaltres estimació i amor, i a fer obres de caritat”. I és bo de recordar aquí que, entre aquells gironins, s’hi trobaven un jurat, un doctor en lleis, un notari reial, un mercader, un arquer, un apotecari, un joier, un espardenyer, un pintor, un baster, un mitger, un espaser, un passamaner,... Hi eren representades totes les professions i tots els estaments socials. I foren aquests gironins qui decidiren que “els sentenciats a mort en la dita ciutat de Girona tindran persones, que en aquell punt els consolaran, recordaran y ajudaran a ben morir, i finalment pregaran per las seves animes”. De fet, una de les finalitats històriques de l’arxiconfraria era la d’assistir espiritualment els reus de mort a les vigílies de la seva execució. Formaven processó i feien sepultura al claustre de l’església del Carme. Altres finalitats eren les pròpies de les obres de caritat. Organitzadora de la processó del Dijous Sant fins l’any 1931.

Té la seva  seu a la capella de la Puríssima Sang a l’Església del Carme, on hi té els seus locals i la capella on s’exposa al culte la Creu amb el Crist Crucificat i la creu dels improperis amb els símbols de la Passió de Jesucrist. 

Els element més icònic de la confraria són les dues creus, el penó, la bandera, campana, coixí de vellut, la Verònica, quatre fanals i altres elements tots ells amb molta càrrega simbòlica. 

Està agermanada amb la Confraria de la Sang de Perpinyà, una represntació de la qual acompanya a la processó de Divendres Sant.